Què volen dir les sigles S.A.T?

Societat Agrària de Transformació. És la denominació jurídica i legalment reglamentada per entitats com la nostra.

Què és una cooperativa?

Una cooperativa és una associació voluntària de persones que, de manera democràtica, té la intenció de fer front a necessitats comunes i resoldre problemes comuns. Les cooperatives abracen tots els sectors. Hi ha cooperatives de treball, de consum, de crèdit, de vivenda…i, naturalment, les agrícoles.

A quin any es va fundar la Cooperativa S.A.T Vall d’en Bas?

Es va constituir, formalment, l’any 1971. Al mes de febrer del 2011 va fer 40 anys de la seva constitució.

Quines activitats s’hi realitzen?

Tenim una part agrícola que és la raó de la seva existència. Actua com a central de compres (llavors, fitosanitaris, etc), com a transformació i com a comercialització de la producció.
A més, tenim a la venda tot tipus de productes del camp i un servei veterinari que compta també amb la venda de medicaments.
Disposem de 2 agrobotigues (una a Puigpardines (La Vall d’en Bas) i l’altre a Olot. A banda de comercialitzar productes propis de la Vall, també es comercialitzen productes d’altres cooperatives i de petits artesans de la resta de Catalunya.

Què és una agrobotiga?

Les agrobotigues van néixer com a resposta a l’aspiració dels socis i productors d’apropar l’oferta al consumidor final. Pretenem ser una oferta complementària i diferenciada entre el petit comerç tradicional i les grans superfícies, amb productes agroalimentaris de qualitat, amb forta presència de productes locals i de proximitat, àmplia mostra d’altres cooperatives. De la mateixa manera, les agrobotigues incorporen productes per atendre les noves tendències de consum: produccions certificades, producció ecològica, sense lactosa, sense gluten, venda de proximitat, etc.

Per què tenen el nom de Verntallat?

Es diuen agrobotigues Verntallat en memòria de Francesc de Verntallat, pagès remença d’aquestes terres que, en el segle XV, va tenir una gran importància en l’abolició dels mals usos per part dels grans senyors. Us recomanem la lectura del llibre “El vol del astor”, una novel·la biogràfica de l’heroi nacional Francesc de Verntallat, a la venda a les nostres agrobotigues.També s’ha publicat un altre llibre titulat “Francesc de Verntallat cabdill dels remences”.

Quina és la imatge coorporativa de la Cooperativa? Per què?

Des dels seus inicis fins l’any 2013, la fulla era l’anagrama de Verntallat, pertany a un arbre que es diu vern i que té molt a veure amb Francesc de Verntallat. La seva casa es deia així perquè un llamp va caure sobre un vern, es va partir i va caure al damunt d’aquesta casa. D’aquí la casa de vern tallat. A partir de l’octubre del 2014 es va fer una renovació de la imatge i va passar a ser un escut també amb memòria de Francesc de Verntallat. Totes les botigues tenen el mateix anagrama ja que és la nostra imatge corporativa.

Qui dirigeix la Cooperativa? I les agrobotigues?

La cooperativa S.A.T Vall d’en Bas compta amb uns tres cents socis aproximadament. Dotze socis formen el Consell Rector, l’òrgan que ostenta el poder màxim on hi ha els seu President, Vicepresident, Tresorer, Secretari i la resta són vocals. Per altre banda hi ha el Consell de Vigilància (Interventors de Comptes) que el formen 3 socis. Un cop el més es reuneixen el Consell Rector i els interventors de comptes i mínim un cop l’any es celebra l’Assemblea General de socis, màxim òrgan sobirà en les decisions de la cooperativa.

Dels camps de la Vall, quines matèries primes en traieu?

Blat de moro, patates, blat, ordi, civada, gira-sol, colze, fesols, etc. També farratge pels animals. La ramaderia té molta importància a la vall: vaques per produir llet, vedells per la carn, ramats de xais i d’altres.

En els vostres magatzems, quins productes elaboreu?

Fem la conservació i envasament de patates, fesols, diversos cereals, ensitjats i pinsos. Fem barreges específiques per a cadascun dels ramaders.

Per què a les patates n’hi dieu trumfes?

La patata va venir d’Amèrica. Aquell tubercle no era com les varietats que es comercialitzen. Eren petites, rugoses i fosques, semblants a les trufes negres que es trobaven als boscos. D’aquí ve que la gent li digués trumfa.

Quants quilos de patates colliu cada any?

Unes 300/400 tones.

Quina és la diferència entre el blat de moro de farratge i el blat de moro de gra?

El blat de moro de farratge es cull en verd, es trinxa i es fa fermentar en llocs que siguin el més hermètics possible, normalment tancat en plàstics. Una vegada fermentat i sec es dóna al bestiar. I el blat de moro de gra es cull un cop ja és totalment sec i d’aquesta forma és una matèria primera per l’elaboració de pinsos animals.

Tota la producció de llet de les vaques de la Vall d’en Bas a on es ven?

La producció de llet de la Vall, es ven a Pascual i Danone.